Llibre d'Hores d'Hipòlita d'Aragó-Sforza
Va pertànyer a hipòlita d'aragó
El Llibre d’Hores d’Hipòlita d’Aragó-Sforza és un dels llibres d’hores millor conservats i més atraients de l’Abadia de Montserrat.
Es coneix que va pertànyer a Hipòlita d’Aragó, a causa del’emblema heràldic «I DE» que apareixen la pàgina 56 i la inscripció de la pàgina 301.
És possible que, inicialment, no fose laborat per a ella, però, la seva adquisició, es va produir durant l’exili de Federico III a Tours. Ho confirma el fet que algunes oracions estan en francès i, les oracions dedicades a la Mare de Déu, no feien servir inflexions femenines.
Qui va ser Hipòlita d'Aragó?
Va ser membre de la casa Sforza, una poderosa família italiana de condottieri que va governar el ducat de Milà entre 1450 i 1535. Filla de Francisco I Sforza, duc de Milà, i Blanca Maria Visconti.
Va ser la primera esposa d’Alfons II de Nàpols. El matrimoni d’Hipòlita i Alfonso II va ser políticament avantatjós, ja que va crear una poderosa aliança entre el regne de Nàpols i el ducat de Milà, una de les ciutats-estat més importants d’Itàlia al segle XV. Fruit d’aquest matrimoni, va tenir tres fills: Ferran II de Nàpols, Isabel d’Aragó i Pere, príncep de Rossano.
Va ser una dona molt conreada i intel·ligent des de jove. Va tenir com a tutor al gramàtic i erudit grec neoplatònic Constantí Lascaris, que li va ensenyar filosofia i grec. Rebia les classes en una escola de palau juntamentambels seus germans. Es diu que amb 14 anys va donar un discurs, en llatí, davant del Papa Pius II en la Dieta de Màntua que va arribar a reproduir-se de forma manuscrita donat el seu èxit.
Era bona escriptora, es conserven d’ella nombroses cartes, poesies i una elegia dedicada al seu pare.
Interessada i defensora de les arts i l’humanisme, sent mecenes de molts artistes.
Detalls
Un dels trets més destacables del Llibre d’Hores d’Hipòlita d’Aragó-Sforza és l’ús de la llum. Incideix en les vestidures dels personatges o els propis objectes, seguint la línia plantejada pel miniaturista Jean Fouquet.
Empra marges rectilinis que simulen una finestra, com la miniatura de Sant Joan Evangelista.
Aquest Llibre representa el tipus d’orles prèvies a l’aparició de l’Escola de Gant – Bruges. Sobre un fons compost a través d’acants i diferents espècies de flors, es disposen motius composts per éssers, normalment grotescos, d’una considerable grandària, tant reals com imaginaris.
El manuscrit està compost per 298 folis, dels quals tan sols 43 presenten decoració marginal, on es combina un doble sistema:
- En les pàgines que només posseeixen text, apareix una única orla situada en el marge de tall.
- Mentre que, aquelles que presenten miniatures, s’emmarquen bé a través de tres costats en envair la composició de l’espai superior, o quatre costats, amb el marge superior a una grandària menor.






La fauna és reiterativa, es distingeixen dos tipus:
- Criatures fàcilment identificables.
- Éssers irreals, produïts a partir de l’enginy de l’artista, característica comuna en l’imaginari dels espais marginals al final de l’edat mitjana.
Aquests éssers es troben muntats sobre quadrúpedes, dimoniets, híbrids amb cos animal en el ventre del qual es representa un rostre humà i caricaturesc o animal, éssers de llarg coll sortint d’una petxina o camells imaginaris de colls torts.
Diferents evidències porten a datar el manuscrit a la fi del segle XV i començament del XVI. En canvi, les orles denoten que potser va existir una fase prèvia de composició sobre la qual, després, es van afegir les miniatures.
Autor "Llibre d'Hores d'Hipòlita d'Aragó-Sforza"

JEAN BOURDICHON
(1457 – 1521).
Va ser un pintor miniaturista i il·luminador de manuscrits, provinent de la ciutat de Tours.
Va ser un dels millors i mes reconeguts del seu gremi entre finals del segle XV i principis del segle XVI, durant els regnats de quatre monarques francesos: Lluís XI de França, Carles VIII de França, Lluís XII de França i Francesc I de França. També, va treballar per a nombroses personalitats de l’Alt Clergat.
Va ser el deixeble més important de Jean Fouquet, un dels artistes més importants de l’època com a introductor de l’humanisme figuratiu a França.
És probable que el seu taller no fos inferior, donat el gran volum de treball que havia de tenir. Del mateix va sortir una de les seves obres més representatives com el Llibre d’Hores d’Ana de Bretanya. Aquest manuscrit va servir per a realitzar un estudi comparatiu i determinar que també va ser el mestre de l’obra que aquí ens ocupa, el Llibre d’Hores d’Hipòlita d’Aragó.
D’aquesta manera, sabem que va ser confeccionat en dos moments diferents, el que explica que els espais en blanc en la part superior del calendari mai fossin completats.
caracterISTIQUEs del facsímil
Jean Bourdichon
193 x 130 mm
150, magníficament il·luminats, tots ells, bé a pàgina completa (38), bé amb bella decoració floral habitada amb diversos centenars de plantes, capitulars amb or i un complet bestiari medieval d’animals mitològics
Ms. 66 de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat
París, França
Segle XV – XVI





INFORMACIÓ DE CONTACTE
Contacti amb nosaltres i demani informació de qualsevol de les nostres obres per telèfon, correu ordinari o omplint el nostre formulari online.
(+34) 923 06 24 58
INFO@CARTEM.ES
Horari d'atenció al client
Dilluns a Divendres de 9 a 15 h